Tots els llocs web, tots els ordinadors i tots els routers tenen una adreça IP, és la forma en la qual es poden identificar a si mateixos dins d’una xarxa o a Internet. Les adreces IP poden canviar constantment, així que si hem de comparar-les amb alguna cosa, podria ser amb l’adreça de casa nostra, que canvia si ens mudem. Si algú ens vol enviar alguna cosa, necessita la nostra adreça, i si un dispositiu vol comunicar-se amb un altre i enviar-li dades, necessita la seva IP.
En el cas de 192.168.1.1, es tracta d’una adreça bastant coneguda pels usuaris, i que ha de resultar-li familiar a tot aquell que alguna vegada l’hagi usat per accedir a la configuració del seu router. Aquesta IP és una adreça privada usada per la majoria dels fabricants de routers des de la qual es pot accedir als ajustos del dispositiu. Si vols saber per què s’usa aquesta específicament i no una altra, entendre com funcionen les adreces IP i conèixer alguna altra cosa igual de famosa, segueix llegint.
Adreces IP privades i per què 192.168.1.1
A la xarxa de casa teva és el reu router el que assigna una adreça IP al teu ordinador i a la resta dels teus dispositius. Si et preguntes com s’assegura que la IP del teu PC no és la mateixa d’alguna altra a Internet, és perquè existeix una llista de nombres que estan reservats per a ús privat, ja sigui a casa, en l’oficina o en una empresa. 192.168.1.1 és una d’aquestes adreces privades que mai s’usen per a un lloc web públic.
Les adreces IP privades no són de ningú, i qualsevol organització pot usar-la sense necessitat d’aprovació ni registre, però aquestes adreces no poden transmetre a través de la Internet pública.
Entendre com s’usen els nombres de cada IP és una cosa bastant rebuscada, però els rangs que abasten són una mica més senzills. Existeixen tres classes d’adreces IP privades i abasten uns 18 milions de nombres d’adreces IP en total:
- Classe A: van des de 10.0.0.0 a 10.255.255.255
- Classe B: van des de 128.0.0.1 a 191.255.255.254
- Classe C: van des de 192.0.0.1 a 223.255.255.254
La Classe A és la classe per a les xarxes molt grans, com les d’una companyia internacional. La Classe B són per a xarxes de grandària mitjana, com per exemple la xarxa d’una universitat. Les adreces IP de la classe C s’usen normalment per a les xarxes més petites. 192.168.1.1 cau dins de l’espai d’adreces privades més petit (entre 192.168.0.0 i 192.168.255.255). Fixa’t que el rang de les IP Classe C comencen en 192.0.0.1 i que l’adreça IP del teu router és un nombre molt proper a aquest, un nombre molt baix en aquest rang especial.
Usar aquesta adreça com un estàndard és bastant convenient encara que no és una regla. Ens fa fàcil accedir a la configuració d’un router sigui a casa o en qualsevol altre lloc. Depenent de la marca del dispositiu la pàgina que apareix serà diferent, en alguns casos sol·licita un nom d’usuari i contrasenya que solen ser bastant genèrics i que pots esbrinar en el manual del teu equip o a Internet. Sempre pots canviar-los després.
No tots els fabricants usen aquesta adreça, però normalment 192.168.0.1, 192.168.1.1 i 192.168.1.2 són les més comunes. No obstant això, pots trobar que alguns equips utilitzen nombres en els rangs de Classe A i Classe B, com 172.x.x.x o 10.x.x.x. Aquí pots trobar una llista amb les adreces IPs més comunes usades pels diferents fabricants de routers.
Les IPs es van acabar i les multipliquem com el pa i el vi
Encara que totes les adreces IP són un nombre que identifica a un dispositiu i totes ho fan de manera lògica i jeràrquica, no totes són iguals. Inicialment el Protocol IP definia a les adreces IP com un nombre de 32 bits: el conegut IPv4 que encara està en ús però que hauria de retirar-se. Amb el gegantesc creixement d’Internet i l’esgotament de les adreces disponibles es va crear un nou protocol: el IPv6 que usa 128 bits per a les adreces, molts, molts més milions de IPs disponibles.
Cada adreça IPv4 consisteix de 4 octets de 8 bits cadascun. Per exemple, les adreces de Classe A tenen un primer octet a partir del 0 al 127 i els altres tres octets s’usen per identificar a l’amfitrió. Això significa que hi ha 126 xarxes de la classe A amb 16.777.214 possibles amfitrions per a un total de 2.147.483.648 adreces IP úniques. IPv4 té un total de 4.294.967.296 d’adreces codificades en 32 bits i com ja sabem una porció dedicada a xarxes privades. Es igual, el que sigui, m’ha començat a fer mal el cap.
Les adreces IPv6 tenen 16 octets en lloc de 4, estan compostes per 128 bits i s’expressen en una notació hexadecimal de 32 dígits. IPv6 permet actualment que cada persona a la Terra tingui assignats diversos milions d’IP. En total abasta 40.282.366.920.938.463.463.374.607.431.768.211.456 d’adreces IP disponibles. Qui sigui capaç de dir aquest número, sense travar-se i correctament, mereix tots els meus respectes.
127.0.0.1
No hi ha lloc com casa nostre. Una altra adreça bastant interessant és 127.0.0.1, l’adreça de bucle local o loopback. És la IP que usa el teu ordinador per parlar amb si mateix.
La IP 127.0.0.1 fa referència al localhost, és a dir a l’amfitrió local, és a dir al PC que estàs usant. Es pot usar per a per localitzar alguna avaria, per fer proves de la xarxa, o per accedir a un servei web que s’hagi instal·lat en el mateix ordinador.
Els estàndards de xarxes IPv4 utilitzen en la seva majoria l’adreça 127.0.0.1 com loopback, per això les adreces 127.x.x.x es reserven per designar la mateixa màquina. Al 1981, 0 i 127 eren les úniques xarxes de Classe A reservades. 0 va ser usada per apuntar al localhost i això va deixar a 127 per al bucle local.
La lògica darrere d’això és que 127 és l’últim nombre en una xarxa classe A. 127.0.0.1 és el primer nombre assignable en la subxarxa. En binari 127 és 01111111, la qual cosa fa a l’adreça una “molt fàcil de recordar”. IPv6 usa en canvi ::1 o 0:0:0:0:0:0:0:1, una adreça que per a molts té més sentit perquè és bastant més fàcil de recordar.
