Anàlisi: Dragon Ball Xenoverse 2 (Nintendo Switch)

S’acaben les classes i vas corrent a casa, berenes tranquil·lament i poses 3XL a la televisió. Saps que és l’hora de trobar-te amb en Son Goku i els seus amics, que sempre van volant. No és cap misteri que Dragon Ball (Bola de Drac) formi part de la infància de molts/es joves catalans, especialment per l’excel·lent doblatge que actors com Marc Zanni i Joan Sanz ens van oferir. Des de la sèrie original fins la seva última adaptació, Bola de Drac Súper, molts personatges i escenes se’ns han quedat enregistrades a la ment, especialment en forma de nostàlgia.

Dragon Ball Xenoverse 2 arriba a la consola híbrida de Nintendo amb un port especial que transforma el títol en una versió plena d’extres que faran molt més divertida l’experiència de joc. Podríem dir que és la “forma final”. No només podem gaudir de tot el contingut original del joc, sigui a la televisió o sigui de manera portàtil, sinó que a la Nintendo Switch disposem de noves maneres de jugar amb altres persones: multijugador local compartint Joy-cons i, si cadascú té la seva pròpia consola, fins i tot podem dur a terme combats en línia i missions cooperatives especials. Un altre dels extres més llaminers de la versió de Switch és la possibilitat de fer certs atacs especials amb els sensors de moviments dels Joy-cons. Qui no ha intentat imitar a Son Goku fent un Kamehameha? Doncs ara podem fer-ho i obtenir resultats!

 

La teva pròpia aventura

La saga Xenoverse és el fanservice definitiu per a tots els seguidors/es de Dragon Ball. Podem crear el nostre propi personatge partint de diferents races existents en el lore de la història: humans, saiyans, namekians, maijins (com en Buu) i, fins i tot, podem seleccionar ser de la mateixa raça d’en Freezer. Totes les races tenen les seves peculiaritats i els seus avantatges i inconvenients. Seleccionar entre ser un home o una dona també variarà una mica les estadístiques del nostre personatge. Personalment, en la meva primera partida vaig optar per escollir un súper saiyan.

Independentment de la nostra elecció, la història sempre serà la mateixa i es desenvoluparà al mateix lloc: la ciutat Conton, que actua com un hub per a tots els modes de joc i els extres que ens permet interactuar amb altres personatges, bé siguin NPCs o altres jugadors en línia, i descobrir secrets per fer-nos més forts/es. El nostre objectiu, com a membres de la patrulla temporal, és mantenir la línia temporal original de la història de Bola de Drac i impedir que els dolents facin alteracions. Per això, ens unirem al Trunks del futur, el gran Kaioshin ancià i, finalment, la Chronoa, la Kaioshin del Temps. També lluitarem al costat de l’antic heroi de la ciutat Conton i d’altres personatges coneguts de la història de Bola de Drac.

Xenoverse 2 repeteix les escenes de l’anime i del manga. Si coneixem la història original, no tindrem massa varietat ni interès per la trama. La història del joc no aconsegueix ser prou diferent de l’original, cosa que ja va passar amb el primer Xenoverse. Xenoverse 2 no amaga el seu intent d’aconseguir involucrar el teu propi personatge en la història ja existent, fent petites alteracions en la trama perquè la teva presencia tingui sentit. Bàsicament, està pensat perquè els seguidors/es de Bola de Drac es sentin part de les aventures de Son Goku i companyia i puguin viure de forma personal les escenes més mítiques. Gran part de l’encant és poder veure el personatge del jugador durant les cinemàtiques, que estan força ben fetes i amb un alt detall d’animació.

Viu els combats més intensos

Dragon Ball Xenoverse 2 utilitza un sistema de combat 3D força reminiscent dels antics Budokai Tenkaichi. Podem controlar el nostre personatge en un gran escenari on podem desplaçar-nos caminant o volant. La majoria dels combats s’acaben desenvolupant a l’aire, ja que els brutals cops llançaran les víctimes pels aires. Pel que fa als controls, són semblants als típics controls de joc de lluita d’avui en dia. Tenim un botó per a fer atacs ràpids i un altre per atacs lents. Podem anar alternant els dos tipus d’atacs per fer combos diferents. També tenim un botó dedicat a llançar boles d’energia (KI) a distància i un altre per a esquivar els nostres rivals gastant punts de la barra d’evasió, que es va omplint amb el pas del temps. Els atacs especials i els atacs definitius també tenen la seva pròpia barra, com ja ens tenen acostumats els jocs de lluita convencionals. com és també de costum, per utilitzar aquests atacs haurem de fer combinacions amb els botons ZL i ZR.

Una vegada et familiaritzes amb els controls gràcies la seva simplicitat, els combats es realitzen de forma natural i et submergeixes en la lluita. Les batalles poden arribar a ser realment espectaculars, ja que els efectes visuals i de so, conjuntament amb la rapidesa i fluïdesa de moviments, són força característics de Bola de Drac. Teletransportar-se i volar ràpidament pel mapa dóna una gran sensació de llibertat i agilitat. L’impacte dels cops i els combos deixen un bon gust de boca. Saber quan atacar i utilitzar els atacs especials i definitius és clau, ja que normalment tarden una estona a carregar-se i l’enemic es pot escapar fàcilment. Rematar al contrari amb un atac poderós com si es tractés de l’anime és complicat, però molt satisfactori.

El joc disposa de combats temàtics en l’apartat de missions secundàries i un mode de combats lliures on pots seleccionar entre un gran nombre de personatges i disputar combats 1VS1, 2VS2 i 3VS3. Moltíssimes vegades m’ho he passat pipa recreant combats èpics de la història original. Gaudir de tots aquests personatges i dotar-los de diferents habilitats i roba, depenent del moment de la història que es vulgui recrear, s’agraeix moltíssim.

Una delicia audiovisual

Dragon Ball Xenoverse 2 és un port sublim de l’original de PlayStation 4, especialment considerant les capacitats de Nintendo Switch. El joc es mostra en una resolució de 1600x900p a la televisió i 1280x720p en mode portàtil. Tot i que funciona a 30fps, a les lluites d’u contra u ho fa a 60fps per millorar l’experiència i la qualitat del combat. Jugant a la televisió no he pogut notar cap problema de rendiment, però en jugar en mode portàtil, sí que he pogut observar alguna ralentització mentre em desplaçava per la ciutat Conton. Cap problema notori durant els combats.

L’apartat gràfic compleix perfectament el seu objectiu. Si bé és cert que els gràfics són una mica inferiors als de les altres versions, no deixen de ser agradables a la vista. Els models dels personatges, les seves animacions, els efectes visuals dels atacs i altres són excepcionals. Algunes textures, però, es mostren en una resolució força baixa, especialment les textures ambientals. Quan parlem de cinemàtiques, la cosa millora molt. El nivell de detall està força cuidat i les animacions són sublims, així com els angles i moviments de la càmera. Cal destacar que certes cinemàtiques importants per la història estan animades amb l’estil de l’anime amb una gran qualitat, encara que siguin poques.

Pel que fa a l’aspecte sonor del videojoc, la banda sonora és una mica decebedora. No per quantitat de cançons, sinó per la poca varietat que pot arribar a sonar, doncs en les opcions podem seleccionar quines cançons sonen en cada moment, però no poden sonar de manera aleatòria. Les cançons no són res de l’altre món, totes força genèriques. Les més interessants i variades són les de la ciutat Conton, que també es poden seleccionar. Ara bé, els efectes sonors dels combats són excel·lents, clavats als de l’anime, i realment fan que visquis la lluita. Totes les cinemàtiques i diferents converses amb certs personatges tenen doblatge en anglès amb les veus originals. Llàstima, però, que no hi hagi l’opció de ficar les veus en japonès.

Gran quantitat d’extres

Que no us xafin la guitarra, perquè Xenoverse 2 està replet d’extres i modes de joc molt especials. A la versió de Switch tenim l’opció d’utilitzar controls de moviments per a dur a terme certs atacs definitius i  lluitar contra els nostres amics de manera local compartint un Joy–con. No són les millors maneres per jugar, però s’agraeix l’intent de fer única la versió de Nintendo Switch. En quant a opcions en general, el joc és molt estàndard. Hi ha algunes opcions per als controls, el moviment de la càmera, volum de música/efectes sonors, l’activació dels subtítols, la visualització de noms dels altres jugadors i poca cosa més.

Una de les sorpreses més grates és la inclusió d’un mode de joc de lluites de figuretes. El joc es pot catalogar com a gacha, ja que aquestes es compren amb monedes virtuals que podem aconseguir jugant o comprant-les a l’eShop. Podem adquirir figuretes de diferents personatges de Bola de Drac de manera totalment aleatòria i de diferents nivells de poder i raresa. Per exemple, altres jocs gacha més coneguts poden ser Dragon Ball Legends, Dragon Ball Dokkan Battle, o Fire Emblem Heroes. És força simple i podria ser perfectament un joc de mòbil qualsevol, però la seva inclusió com a minijoc a Xenoverse 2 no deixa de ser interessant i divertida, allargant així la vida útil del títol amb la seva pròpia història.

Respecte a DLCs, l’aventura no es queda curta. Té moltíssims paquets descarregables a preus força raonables. La majoria inclouen nous personatges, més missions i escenaris, nous atacs, equipacions i altres millores pels protagonistes. També es pot adquirir un DLC que desbloqueja la música de l’anime, però realment no val gaire la pena considerant el preu que té. El més interessan és la possibilitat d’adquirir el mode història del primer Xenoverse, ja que els creadors volien que els fans de Nintendo poguessin gaudir també de la història de la primera entrega. Per desgràcia, però, només es pot adquirir si es compra el paquet que conté tots els DLCs de la saga Súper.

 

 

• Port més que excel·lent.
• Controls perfectes i fàcils d’utilitzar.
• Gran quantitat de contingut i hores de joc.
• Genial sistema de creació i personalització de personatge.

 

• Costa moltíssim trobar una partida en línia.
• Problemes de rendiment en certs moments i gran consum de bateria.