Anàlisi: Gal Metal (Nintendo Switch)

 
Nintendo Switch s’ha convertit en la plataforma perfecta per als llançaments que podrien ser qualificats com a “títols experimentals“, i Gal Metal n’és precisament un, on la importància del títol recaurà sobre els comandaments Joy-Con, sent aquests unes baquetes per lluitar contra els nostres invasors veïns.
 

 

Un guió de ficció

 
Amb Gal Metal ens trobarem amb un guió extret de les pel·lícules de sèrie-B. Una nit, mentre un alumne de secundària japonès tornava cap a casa seva, és segrestat pels Octòids, uns alienígenes que volen reduir a cendres a la humanitat. Aquests traspassen la consciència del noi al d’un altre estudiant de secundària. Dit traspàs es realitzarà al cos d’una noia, que tot perdent el seu propi control, col·laborarà amb la consciència del noi que cohabita dins seu per fer front als Octòids. Gràcies a l’ajuda de la banda musical de la nostra protagonista, les K.M.G. (Kichijoji Metal Girls), defensarem el planeta Terra tocant el que millor se’ls dóna: el gènere Metal.

 

 

Baquetes Autònomes

 
A través dels comandaments Joy-Con crearem ritmes de percussió que ajudaran a les nostres companyes a crear riffs de guitarres per evitar els atacs dels extraterrestres. Per desgràcia, tot i ser una bona idea, és queda a mitges: ens trobem amb un greu problema a causa de la mala sensibilitat dels comandaments, que entorpiran notablement l’experiència del jugador/a. No sent prou contratemps, també cal fer esmena sobre la gairebé inexistent llibertat de poder crear certs ritmes personals, sentint-se limitat i forçat en moltes ocasions a reduir els nostres parafrasejos.
 

 

No siguem massa heavys

 
Gal Metal és un joc entretingut que no pretén ser res més que això: una aventura destinada purament a fer passar l’estona al jugador/a de forma senzilla. El títol estarà narrat des d’una perspectiva mangaka, que farà les delícies d’aquelles persones encisades amb la cultura otaku. Malauradament, un cop més, el títol ens arriba traduït a un anglès massa dens i extens que no tothom podrà entendre.
 
 

 
• La implementació dels Joy-Con com a perifèric actiu.
• Una història molt otaku i digna de les pel·lícules Troma.
 
 

 
• Una nefasta sensibilitat dels Joy-Con que trenca l’experiència interactiva.
• El títol està completament en anglès i, a més, utilitzant argot de carrer.