Anàlisi: Hyper Light Drifter Special Edition (Nintendo Switch)

Hyper Light Drifter és un shooter d’acció 2D amb tocs de RPG, molt a l’estil de Zelda, a Link to the Past. És un homenatge particular d’Alex Preston, programador de Los Angeles que, gràcies a una exitosa campanya Kickstarter l’any 2013, va fundar Heart Machine per poder desenvolupar-lo. El seu delicat estat de salut sumat a problemes tècnics va endarrerir el seu llançament, però fou finalment presentat a mitjans de 2016, primer per a PC/OS X i posteriorment per a PS4 i XBOX One.

Tot i les dificultats de l’estudi per finalitzar el projecte, aquest va ser finalment rebut amb molta calidesa durant la seva estrena, arribant a ser considerat un dels millors indies del 2016. Prova d’això és la llarga llista de nominacions als diferents premis de l’any, arribant-ne a guanyar alguns d’importants com l’Excellence in Visual Art i l’Audience Award de l’Independent Games Festival.

Han passat 2 anys, però finalment ja el tenim també disponible a Switch. Donades les virtuts de l’híbrida a l’hora de fer córrer indies, aquesta ja és una gran notícia per si sola! Però és que, a més, cal afegir que ens arriba amb contingut exclusiu per a la consola de Nintendo, tractant-se de la seva edició especial que inclou una zona inèdita i equipament addicional:

• Una vestimenta especial, que facilita la tasca de descobrir zones i objectes secrets.
• Dues armes addicionals: Blade Caster (espasa llancívola) i Crystal Shot (pistola congelant).
• Una zona exclusiva, Tower Climb, amb boss final inclòs.

HISTÒRIA

No es pot explicar el rerefons de Hyper Light Drifter amb paraules. Per damunt de tot, es tracta d’un espectacle artístic retro que farà les delícies dels amants d’aquest estil. És un joc estrany que no s’explica a si mateix, una aventura enigmàtica que, sense oferir-nos cap mena d’indicació o ajuda explícites, ens abandona dins un món aliè perquè el descobrim i entenguem a la nostra manera, trobant-nos-hi constantment perduts però, alhora, profundament atrets per la seva excel·lent ambientació.

Fora del menú i d’una breu explicació dels moviments bàsics a tall de tutorial, no hi trobarem ni una sola línia de text, guia o referència: com si es tractés d’un quadre surrealista, tot queda a la nostra lliure interpretació. Fins i tot el mapa, els “diàlegs” amb altres personatges o els menús de les botigues estan xifrats en un llenguatge visual propi que, sense dir les coses directament, es fa entendre amb petits suggeriments, pistes, art visual, sons i altres detalls.

Tampoc sabem exactament qui és el protagonista. Un drifter sense nom, debilitat per una estranya malaltia però que sembla guiat per una figura divina, donant-li forces per fer front a l’amenaça que planeja sobre el seu món. Que quina amenaça? Imatges de titans, destrucció, un món obert ple d’enemics i alguns amics, ruïnes, jeroglífics i moltes altres peces d’ambientació visual i sonora són l’única resposta. En començar el joc, un poblat. I al bell mig, una figura de quatre puntes, inscrita a terra. Els seus extrems semblen apuntar als quatre punts cardinals del mapa. Per quin comencem?

Aquest plantejament i original manera d’afrontar la narrativa, acompanyats del seu excel·lent desplegament audiovisual, són punts clau a l’hora d’explicar com un joc de mecànica senzilla i que no aporta res de nou al gènere aconsegueix captivar el jugador. Moltes són les teories que corren per les xarxes sobre la història, el món i els secrets que Hyper Light Drifter, sense explicar de forma clara, deixa repartits pel seu univers per a qui vulgui intentar desxifrar-les.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

L’aventura consta de 4 zones independents, accessibles en tot moment i en qualsevol ordre. Cadascuna té la seva pròpia temàtica, ambientació i enemics, donant-hi prou varietat i profunditat. Per completar una zona, haurem d’aconseguir trobar totes les claus per obrir-ne la porta, rere la qual ens esperarà una èpica batalla final.

El joc combina estones de calma relativa (on ens centrarem en l’exploració, plataformes i descoberta de secrets), amb moments de lluita absolutament frenètics. Sovint haurem de ser àgils a l’hora de saltar i moure’ns, donat que ens trobarem amb trampes, plataformes mòbils, interruptors i tota mena de reptes pel camí. Tot i que no és imprescindible fer-ho, el joc ens recompensarà l’esforç d’explorar els seus racons amb cofres que ens proporcionaran diferents ajudes: recuperar punts de salut, trobar equipament, claus i altres objectes que ens ajudaran a desbloquejar zones i millorar les habilitats del personatge durant l’aventura.

En els moments d’acció, el joc incorpora una curiosa però molt encertada mecànica: malgrat poder fer atacs a curta distància (amb espasa) en qualsevol moment, per fer atacs a distància (amb pistola) haurem de carregar l’arma, limitant el seu ús. Aquesta càrrega, a més, es realitza només quan ataquem amb l’espasa. És una forma original d’obligar-nos a saber combinar els dos estils dins d’un mateix combat i que, units a les habilitats de salt del nostre drifter, ens fa fer ús de totes les habilitats de forma ràpida, precisa i adequada als diferents enemics i entorns. Un sistema senzill i directe, però que com en la majoria de jocs d’aquest estil requerirà paciència i molta pràctica per dominar-lo.

I dominar-lo no és senzill! Tot i que la dificultat varia segons la zona, en general ens acostumarem a morir sovint. Les batalles són intenses i sovint involucren a gran quantitat d’enemics atacant-nos de formes diferents per totes bandes, a més d’elements de l’entorn jugant a la nostra contra (foc, trampes, projectils, etc.). Val a dir que és una dificultat a estones alta però que en cap cas frustra: un sistema de checkpoints ben implementat ens retornarà sempre a un punt proper del moment fatídic. I en qualsevol cas, si un repte ens supera en algun punt concret, sempre podem optar per provar una altra zona i tornar-hi més endavant, un cop afinats els dits i millorat l’equipament.

Per orientar-nos, podem en qualsevol moment accedir al mapa, on veurem en tot moment representada la ubicació dels quatre enemics finals. A més, alguns dels personatges que ens trobarem durant el camí ens indicaran també la posició de les claus de cada zona. Aquest mapa, seguint la tònica general del joc, no és immediatament obvi i a estones és confús, però a la seva manera ens dona una idea general del camí a recórrer. Combinat amb les diferents pistes que trobarem aquí i allà, serà relativament senzill orientar-nos.

A la zona central del joc hi trobarem també diferents botigues, on podrem adquirir punts de salut, equipament i habilitats addicionals. L’economia local es basa en una mena de crèdits que només podrem trobar liquidant determinats enemics o trobant certs cofres. És una altra de les eines que el joc utilitza per convidar-nos a explorar tot el seu món i parar atenció als detalls si volem desbloquejar-ne el màxim de secrets possibles. Senzill, però molt efectiu.

GRÀFICS I SO

L’espectacle visual i sonor de Hyper Light Drifter és sorprenent i captivador, sens dubte un dels punts més forts del joc. Ens recorda en tot moment que som en un món i un temps estranys i que, en certa manera, ens hi trobem completament perduts sense saber ben bé què hi passa. Això que d’entrada hauria de ser símptoma d’un pobre desplegament tècnic, és en realitat una de les seves grans virtuts. Paisatges, sons, petites animacions i estímuls artístics de tota mena embolcallen l’experiència amb una atmosfera onírica que ens atrapa i convida a deixar-nos-hi perdre.

El seu estil visual retro evoca els grans jocs de l’època dels 16 bits. Ho fa per això amb una personalitat i textures pròpies, i amb una exquisida atenció al detall. Cadascuna de les zones té una temàtica diferenciada que ens explica una part del seu món: diferents races que l’habiten, restes del seu passat llunyà i recent, tecnologia, personatges perduts… Tot sembla cuidat fins al darrer píxel per voler dir-nos alguna cosa sense haver de passar per les paraules, i el resultat final encaixa a la perfecció.

En certs punts de la partida, el joc ens obsequia amb autèntiques obres de píxel-art, que acompanyades d’una música atmosfèrica ens agafen per sorpresa i deixen bocabadats. Què hi fa això aquí? Què representa? De nou, ens sentim convidats a gaudir del paisatge i reflexionar sobre el seu significat durant uns instants, per a poc després abocar-nos cap a una altra escaramussa despiadada. Junt amb això, les cuidades animacions del personatge i entorn ens fan empatitzar amb el que veiem per la pantalla, malgrat no acabar d’entendre-ho tot plegat: El moviment de la capa, les tonalitats melancòliques, com cau esgotat quan és derrotat, i especialment, com clava l’espasa a terra i celebra la victòria quan, després d’haver-ho intentat desenes de vegades sense èxit, aconsegueix finalment vèncer un dels grans rivals.

La música es compon de peces ambientals i principalment a base de piano, que evoquen una profunda sensació de nostàlgia i misteri, però a l’hora esperança. Amb un estil minimalista i molt suggerent, aquestes petites melodies aconsegueixen capturar a la perfecció l’esperit d’allò que veiem per la pantalla. Els efectes de so són molt subtils, donant peu també a estones de silenci que precedeixen els grans moments de tensió o les elaborades zones del mapa amb especial escenografia. Una lliçó magistral d’allò que hem sentit dir tantes vegades: menys és més.

JUGABILITAT I DIVERSIÓ

Completar Hyper Light Drifter, inclòs el contingut d’aquesta edició especial, suposa prop d’unes 10 hores. Més enllà del mode cooperatiu local per a 2 jugadors, no disposa de cap extra que convidi a la seva re-jugabilitat un cop superada la campanya, però en tindrem suficient considerant les seves característiques i preu. El joc és exigent i té la seva corba d’aprenentatge. Ho notarem especialment durant les primeres incursions, podent arribar a fer-se complicat per la seva naturalesa i manca d’ajudes. Però lluny de causar frustració, ens anirà enganxant a mesura que hi juguem.

Aquest equilibri entre art audiovisual, misteri i acció li dona una personalitat única que no trobem en la majoria de jocs del mateix estil. És gratificant jugar-lo. Malgrat la dificultat en certs punts de la partida, el joc ens recompensa a cada petit pas. A vegades amb una escena, d’altres amb una nova habilitat. Sigui com sigui, ens mantindrà motivats a seguir morint les vegades que calgui, fins que finalment encertem la combinació de botons adequada… Premi!

Aquest és també l’enèsim exemple de la bona sinergia que existeix entre indies i Switch, fent d’aquesta la plataforma perfecta per jugar-lo. És un joc ideal per gaudir-lo en el seu mode portàtil, sigui a estones curtes o durant llargues sessions. El joc es mou de forma fluïda, els controls responen correctament i, malgrat la limitada potència de la consola, no hi hem trobat cap mena de penalització. Un autèntic plaer.