Anàlisi: RIOT: Civil Unrest (Xbox One)

RIOT: Civil Unrest és un joc indie d’estratègia en temps real, amb una temàtica que se surt dels motlles als quals aquest gènere ens té acostumats: consisteix en un simulador de disturbis civils, on el jugador pot escollir entre controlar el bàndol dels manifestants o el de la policia. Es tracta d’un joc simple però que captura de forma molt original les reflexions i experiències personals del seu desenvolupador, Leonard Menchiari, com activista durant les protestes del moviment NoTAV italià.

El joc està inspirat en fets reals i recents, recreant amb un peculiar estil pixel-art algunes de les mobilitzacions ciutadanes més rellevants dels últims temps, tocant temes coneguts i de rellevància mediàtica internacional com la Primavera Àrab, les protestes a Keratea (Grècia) i sí, també el moviment dels Indignats a casa nostra.

Riot: Civil Unrest es va llançar en mode Early Access a Steam el passat desembre de 2017 sota distribució de Merge Games, i la seva versió final s’estrena demà 5 de febrer primerament a Steam, el 6 de febrer a Xbox One, PlayStation 4 i el 7 de Febrer a Nintendo Switch. Al Tecnològic hem tingut l’oportunitat de provar la seva versió a Xbox One i us en volem aquí compartir la nostra valoració.

Gestionant masses de gent en temps real

La mecànica central de Riot consisteix en desplaçar i gestionar grups de gent, utilitzant la seva força i habilitats en punts concrets del mapa. Però no és tan senzill com portar la gent cap a un lloc o un altre: Malgrat ser capaços d’influir el comportament grupal i controlar-lo fins a cert punt, cada individu té la seva pròpia autonomia i reacciona en funció del seu entorn més immediat. En ocasions, el grup estarà concentrat i amb prou força com per executar les accions ràpida i efectivament. D’altres, el grup es trencarà i els seus membres quedaran aïllats, fent-los perdre força i capacitat de resposta.

El joc implementa una treballada IA que aconsegueix recrear amb notable encert les dinàmiques de grup i comportaments en massa durant una acció de protesta. Per superar els escenaris, el bàndol que controlem haurà d’assolir una sèrie d’objectius dins un temps límit (mantenir la posició, fer recular la facció oposada, destruir objectes, etc.). Tanmateix, el bàndol oposat no ens ho posarà gens fàcil i desplegarà la seva pròpia estratègia segons els seus recursos i situació. De forma dinàmica i en funció de les accions i comportament d’ambdues faccions, s’aniran generant punts calents al mapa, moments de tensió, caos, violència i tota mena de situacions a les quals haurem de reaccionar per mantenir el control de la situació i evitar la dispersió del nostre grup.

 

 

A cada escenari, podrem controlar diferents equips de la nostra facció, sobre els quals podrem influenciar el seu moviment pel mapa i decidir el seu tipus de comportament (agressiu o defensiu). Cada grup disposa també  d’habilitats específiques i relacionades amb el seu tipus de comportament (formar un cordó, llençar objectes, reagrupar-se, fer una sentada, etc.). Finalment, tindrem a més alguns objectes especials que podrem fer servir durant la partida, com petards o gasos lacrimògens.

Un joc que convida a reflexionar

Fer una protesta pacífica o llençar pedres contra els escamots antiavalots? Respondre amb violència o diàleg? Deixar fer als manifestants o reprimir-los? I en definitiva: hi ha una forma correcta de fer que una manifestació (o la seva dissuassió) sigui un èxit? La veritat és que no hi ha una resposta clara ni aplicable a tots els escenaris, però de ben segur serà l’opinió pública qui en tingui l’última paraula, jutjant ambdues parts segons la seva força, però també segons el seu comportament.

 

 

A RIOT: Civil Unrest ens tocarà enfrontar-nos constantment a aquest dilema des de dos punts de vista oposats. La victòria de manifestants o policies sobre un escenari no es produeix únicament assolint els objectius marcats. Cal a més valorar el seu impacte mediàtic, representat amb punts militars i polítics: Una actitud excessivament violenta generarà punts polítics negatius, mentre que el pacifisme en donarà de positius. De la mateixa manera, la contundència donarà peu a punts militars i la inacció en traurà. La suma d’aquestes dues variables és la que al final de la partida determinarà el nostre èxit o fracàs.

Amb aquest senzill sistema es reflecteix amb prou fidelitat el funcionament d’una protesta al món real: manifestants, forces de l’ordre i opinió pública conformen un equilibri de forces complex i delicat. El seu enfocament en aquest aspecte, juntament amb la inclusió de cites, referències i altres elements socials i històrics, fan de RIOT: Civil Unrest una experiència amb un punt educatiu i que, més enllà del joc, convida a reflexionar sobre les accions de protesta, la seva utilitat i impacte sobre la societat actual.

 

 

La Barcelona pixelada

RIOT: Civil Unrest sorprèn també per la seva atenció al detall. No sé si en una manifestació al bell mig de la barcelonina Plaça de Catalunya hi veuríem banderes independentistes, republicanes i espanyoles resistint juntes contra les càrregues dels mossos, però ha estat una grata sorpresa trobar-se tots aquests elements fidelment pixelats i recreant una sèrie de fets que van tenir lloc aquí fa uns anys. Els escenaris, els cartells i aspecte dels manifestants, els furgons i cossos policials… Cada escenari té el seu propi estil, descripció i desenvolupament històrics, elements i unitats que troben el seu origen en les corresponents protestes al món real.

L’estil artístic i les animacions dels personatges estan magníficament detallats, malgrat potser no ser l’estil més adequat per aquesta mena de joc. Sovint ens trobarem amb molt moviment per tota la pantalla, sense saber exactament què està passant donades les limitacions pròpies del píxel-art. Malgrat tenir un apartat visual realment treballat i destacable, segurament un format més clàssic com la perspectiva isomètrica l’haurien dotat de més profunditat i millorat la seva jugabilitat.

 

 

L’apartat sonor del joc, malgrat no tenir cap aspecte negatiu, tampoc li aporta res destacable. Una música adequada però discreta ens acompanyarà dins els menús i zones de càrrega del joc. Durant les partides, sentirem recreats els sons habituals a una manifestació (crits i clams dels protestants, projectils, vehicles, etc.). S’hauria agraït més varietat i qualitat sonora tant dins com fora de la partida, però cal també entendre que es tracta d’un joc realitzat per un estudi petit, de capacitats limitades i que ha prioritzat altres aspectes del títol per damunt del so.

 

Jugabilitat original, amb mancances a consola

El gran encert de RIOT: Civil Unrest és l’enfocament en la gestió del caos. Les unitats no responen de forma clara i immediata i el jugador ha de reaccionar de formes molt diferents a les situacions que es van produint durant una missió, procurant mantenir el control del seu bàndol. Es tracta d’un joc molt dinàmic on les cartes poden canviar de mans molt ràpidament i degut a elements fora del nostre control, així que cal parar atenció! Les habilitats, personatges especials i objectes li atorguen a més profunditat i elements estratègics que aprendrem a utilitzar a favor nostre i a mida que anem avançant dins el joc.

Hi suma també la seva flexibilitat a l’hora d’afrontar un escenari, podent donar lloc a molts estils de joc en funció del nivell de violència i contundència (o resistència i pacifisme) que apliquem o rebem en qualsevol moment. Un mateix escenari es pot afrontar de diverses maneres des dels dos costats del mapa. El joc disposa a més d’un mode sandbox, on podem modificar els paràmetres de la partida al nostre gust de cara a provar diferents tècniques. No hi podia faltar tampoc un mode multijugador local per dos jugadors, on cadascú podrà escollir el seu propi bàndol.

 

Es tracta d’un joc clarament pensat per teclat i ratolí. L’ús de controlador incorpora així certa dificultat afegida, sobretot en moments on necessitem actuar amb rapidesa o precisió (per exemple, a l’hora de moure’s o llançar objectes en un punt concret). No es tracta en cap cas d’un impediment per a jugar-lo, i les dificultats inicials minvaran a mesura que ens acostumem al seu control.

Ara bé… De forma totalment incomprensible, el joc no destina massa esforços a explicar-nos com funciona. No hi ha tutorial, guies ni tampoc cap mena d’explicació sobre les diferents unitats, habilitats, estratègies, etc. Val la pena donar-li una oportunitat, però ens tocarà destinar unes quantes partides a desxifrar què fa cada botó i per què serveix cada cosa. Juntament amb les limitacions derivades del seu estil gràfic, ens trobarem amb dificultats a l’hora d’entendre el joc i la seva filosofia que poden arribar a frustrar a estones.