Anàlisi: Syberia 3 (Nintendo Switch)

Arriba el fred, els carrers es comencen a omplir de parafernàlia festiva, i cada vegada tens menys ganes de sortir de casa. Només penses en estar calentó, arrupit a la butaca amb una manteta i gaudir tranquil·lament d’una bona història. A vegades fins i tot, aquestes històries poden tenir un toc fred, però també màgic. És aquest tipus de joc, com Syberia: relaxat i interessant, que moltes vegades ens atrau i ens captiva durant hores i hores, com tot bon llibre, novel·la o fins i tot pel·lícula.

Doncs bé, Microids ens convida a acabar aquests últims mesos tan freds de l’any amb un joc fred i càlid a la vegada. Tal joc només pot ser Syberia 3, que amb la seva ambientació i la seva història, ens fascinarà durant hores, fent-nos sentir una barreja de sensacions úniques. Una de les coses que m’ha sorprès és l’opció al menú principal de poder veure els fets que van prendre lloc als jocs previs de la saga per conèixer la història. És una gran decisió, tenint en compte els anys que han passat d’ençà que Syberia 2 va sortir al mercat, i també el nou influx de jugadors que segurament comencin a jugar en aquesta entrada. Com a petit extra, la versió de Nintendo Switch de Syberia 3 també inclou el DLC “Un autòmat amb un pla”, que afegeix una mitja hora més de joc. Imagino que serà per compensar la pujada de preu.

 

 

Una aventura màgica

 

Benoît Sokal ens torna a sorprendre, gairebé amb una dècada i mitja d’espera, amb el retorn de la saga Syberia. Com ja és costum, Syberia 3 ens presenta una nova història espectacular que pren lloc justament després del final de Syberia 2, continuant així les aventures de l’advocada nord-americana Kate Walker, que en aquest cas haurà d’ajudar la tribu dels Youkols a dur a terme la seva migració, vivint situacions i reptes trepidants. Al llarg del joc visitarem diferents pobles i localitats, tots força variats i amb diferents personatges i objectius, fent així que se sentin com a reals amb una ambientació inspirada en Siberia, a la part est d’Europa. Coneixerem també tota mena de personatges únics entre si, tot i que podria aprofundir-hi més, ja que els que es podrien considerar més interessants a penes s’utilitzen fora de la trama. El cas més obvi és el dels antagonistes, que no només són completament clixés, sinó que només apareixen en un parell de punts de la història quan se’ls necessita, fent que la sensació de persecució i perill que els personatges principals senten sigui pràcticament inexistent en el jugador.

Com l’àmplia majoria d’aventures gràfiques, Syberia 3 utilitza un sistema de jugabilitat en què controlarem la protagonista a través del territori que se’ns permeti, per tal d’interactuar amb els objectes i parlar amb les persones que ens trobem. Per resoldre puzles, també podem utilitzar els objectes del nostre inventari i interactuar de diferents maneres amb l’entorn. A més, és possible inspeccionar els ítems del nostre inventari, rotant-los, i comprovar els documents que hem trobat. Una llàstima que aquesta opció s’utilitzi poc. Respecte als puzles, gairebé tots són entretinguts i no excessivament complicats, tot i que a vegades potser haurem de buscar alguna pista per internet, especialment per saber en quina part de l’escenari cal anar per trobar cert personatge o trobar algun objecte que manca per prosseguir.

 

 

La presentació del joc és excepcionalment bona, des de les cinemàtiques fins a la banda sonora. Es nota que Microids ha sabut captar el guió de la història i donar-li un toc audiovisual excepcional, des dels moviments de la càmera, els escenaris i els efectes visuals dels quals disposen. Una mescla de guió i visuals que molts films podrien envejar. La banda sonora, composta per Inon Zur, també és força bona, especialment el tema principal, que a la seva manera representa el joc i tot el que simbolitza. Si voleu, podeu escoltar la banda sonora de manera gratuïta a través de Spotify. Els efectes de so estan bé, tot i que se’n troben a faltar alguns, i d’altres podrien estar una miqueta millor. Una de les grans virtuts de Syberia 3 és que tots els personatges compten amb doblatge, fins i tot els pensaments de la protagonista. Durant les converses, abans de seleccionar una opció per respondre, podem escoltar els raonaments de Kate Walker per tal de triar la millor opció possible.

 

 

… i una experiència tèbia

 

Quan comencem el joc per primera vegada, se’ns preguntarà quin mode de joc preferim: viatge (fàcil), per a persones que vulguin només gaudir de la història, rebre pistes per tal de seguir amb la trama del joc i treure’s de sobre els puzles; o aventura (normal), per a aquells fanàtics de les aventures gràfiques que vulguin menys indicacions i esperin gaudir d’una aventura com les de tota la vida. Una vegada feta la tria, no es pot canviar l’opció sense començar una nova partida. Personalment, vaig optar per l’opció d’aventura, per poder gaudir de l’experiència original. Com ja he dit, el joc no és gaire complicat, però sí que hi ha situacions i solucions a puzles una mica rebuscades que et fan perdre el temps donant voltes, en lloc de pensar per resoldre el conflicte amb l’enginy.

Al principi vaig intentar jugar amb el doblatge i els subtítols en anglès, però les veus de certs personatges no encaixen gaire i vaig acabar decidint fer-ho amb les veus i els textos en castellà. Així, les veus són molt millors i encaixen perfectament el físic i les intencions del personatge al qual representen. Segons sembla, no és la primera vegada que Microids té problemes per triar els actors de doblatge anglesos. A vegades, també, es produeixen problemes de lip–sync, que es fan claríssimament evidents en cinemàtiques i escenes llargues. Canviant de tema, una de les pitjors coses de l’experiència del joc és que la bateria de consola es consumeix molt rapidament, i és un gran problema per a un joc com aquest, ja que en ser una aventura gràfica podríem arribar a jugar durant hores al llit o a l’autobús, per exemple.

 

 

Gràficament el joc és acceptable, tot i que no arriba al potencial visual de les altres consoles i molt menys a la versió d’ordinador. No hi ha una diferència massa notable entre jugar-hi en mode portàtil o a la televisió. Tant els modelats, com les textures i els efectes visuals estan força bé, tot i que la resolució i falta d’antialiàsing deixa un impacte negatiu a primera instància, així com algunes de les animacions que no estan polides del tot. Això sí, la versió de Nintendo Switch té alguns problemes de rendiment: el joc no va del tot fluït i durant un nombre molt petit de moments, el joc pot anar realment lent. A vegades la protagonista costa de controlar i es queda aturada en certes parts de l’escenari. També és una mica molest la gran quantitat de canvis de càmera i la desorientació que causa. En general, aquests problemes són minoritaris i no arriben a ser un problema, atès que Syberia 3 és una aventura gràfica, i no treu del fet que sigui una gran experiència.

 

 

En definitiva, Syberia 3 és una gran aventura gràfica que torna a introduir al mapa la mítica saga Syberia. Es tracta d’una preciosa i màgica història amb una ambientació única i interessant i uns personatges carismàtics, que es veu tacada per petits problemes de rendiment i uns puzles que no arriben a estar al nivell de la trama en algunes ocasions. Si simplement volem gaudir de la trama, podem jugar amb el mode de joc viatge, i així disposar de la millor part del videojoc.

Passant per sobre aquests petits problemes, el jugador podrà gaudir d’una història la mar d’interessant que li durarà entre unes 12 i 15 hores, tot amenitzat amb uns puzles interessants però que a vegades es poden fer pesats. Sobre tot, Syberia 3 és una de les millors aventures gràfiques recents, que enamorarà tant els jugadors de la vella escola com les persones que comencin en el gènere.

 

• Una gran història amb una ambientació perfecta.
• Grans personatges amb un doblatge més que decent.
• Banda sonora excepcionalment bona.

 

• Problemes tècnics i de rendiment.
• A vegades, puzles massa rebuscats que fan perdre el temps.