Des d’Elotrolado ens arriba la informació que el passat dimarts dia 11 de Desembre del 2018 es publicava un nou Boletín Oficial del Estado (BOE), i entre d’altres qüestions, s’hi mostrà l’aprovació del cànon digital, impost molt desitjat i buscat pel govern de l’Estat. Aquest impost s’aplicarà a una gran quantitat d’elements i dispositius tecnològics i apujarà el seu preu depenent de la seva tipologia i característiques.
I si bé aquesta quota es va fer especialment polèmica fa uns anys pel fet d’aplicar-se a discs durs i altres dispositius semblants, la nova “llei” va un pas més enllà i expandeix dràsticament el seu camp d’acció. A part de repercutir als elements dels que es tingui la sospita que poden estar piratejats, sorprèn especialment la seva aplicació a les “publicacions assimilades a llibres” o, dit d’una altra forma, documents “de contingut cultural, científic o tècnic” que s’editen de forma continuada, posseeixin numeració consecutiva i tinguin com a mínim 48 pàgines”. En definitiva, revistes o diaris digitals de publicació periòdica, per exemple.
Per fer-ho més visual, el portal Civio ha creat una llista a mode d’exemple per tal de veure més gràficament aquest augment de preu en dispositius i elements bastant comuns i que repercutiran directament a la butxaca dels usuaris i usuàries:
- Impressores: de 4,5 a 5,25 euros en funció de la velocitat i sistema
- CD-R: 8 cèntims
- CD-RW: 10 cèntims
- DVD-R: 21 cèntims
- DVD-RW: 28 cèntims
- Enregistradores òptiques: de 33 cèntims a 1,10 euros
- Mòbils amb capacitats multimèdia: 1,10 euros
- Tauletes i altres dispositius amb pantalla tàctil: 3,15 euros
- Unitats USB i targetes: 24 cèntims
- Discos durs no integrats amb reproducció de continguts: 6,45 euros
- Discos durs integrats: 5,45 euros (exceptuant els de consoles que només permetin jugar i no reproduir, així com descodificadors de televisió digital)
A qui i com afecta aquesta nova imposició?
Salta a la vista que dita quota s’aplica als elements que permeten la còpia o reproducció d’elements amb possible propietat intel·lectual inclosa, pel que els i les principals afectats/des seran tots aquells/es que disposin d’equips professionals com ara impressores, discs durs o ordinadors d’ús personal. És a dir: afectarà a tothom. El sector públic es lliura d’aquest impost, però la reclamació del retorn del Canon Digital és tant extremadament rebuscada que resultarà més fàcil no iniciar el procés i pagar l’impost, situació molt pensada pel govern per tal de que el recapte econòmic sigui més efectiu a costa de l’explotació dels usuaris/es.
“Per demanar aquests certificats no cal només declarar que no s’utilitzaran els aparells per còpia privada i argumentar-ho aportant el sector d’activitat, sinó que, en el cas dels treballadors a càrrec, tots ells han de signar el mateix compromís. Si es nega o es revoca, i el sol·licitant està en contra, podrà presentar un conflicte davant la Direcció General d’Indústries Culturals i Cooperació, que s’haurà de resoldre en un màxim de sis mesos. El mateix organisme serà l’encarregat d’arbitrar en cas que les entitats de gestió neguin un reemborsament concret.”
D’aquesta forma, aquesta llei atorga més poder a les societats encarregades dels drets d’autor, que podran fins i tot controlar de forma indiscrimiada tot allò relacionat amb l’àmbit digital per tal que el Canon Digital s’apliqui correctament. Com a problema afegit, dita quota no especifica en absolut les taxes a pagar de forma concreta per a cada aparell com els els MP3 o els CD, i fins que no s’actualitzi, aquestes tarifes s’aplicaran de forma transitòria. Esperem disposar aviat d’informació més exhaustiva, desitjant que no us afecti de forma tant directa.
