Bq Aquaris U Plus, una càmera que meravella

La marca espanyola Bq promociona el seu Aquaris U Plus emprant la càmera com a esquer. Després de provar-lo durant unes setmanes, no m’estranya, doncs és un element que destaca per la seva qualitat, de la mateixa manera que algun altre aspecte del telèfon.

Aquesta bona tasca feta per la marca es veu, malauradament, tacada per alguns aspectes que no han quedat a l’alçada de la resta del terminal.

Desempaquetant-lo

L’Aquaris U Plus es presenta sense carregador de corrent. Imagino que Bq no és l’única fabricant que fa això, pensant que, tots plegats, ja estem prou amarats de dispositius electrònics que disposen de carregador, o que carreguem el mòbil connectant-lo al PC.

No obstant, si que inclouen a la capsa un cable USB-micro USB, necessari tant per dur a terme la càrrega com per a connectar el telèfon a l’ordinador i, de fet, podrien haver-ne prescindit també pel mateix motiu.

A banda del terminal i el cable, a la capsa hi trobem també una guia ràpida que fa realment honor al seu nom (tan sols una descripció dels elements del telèfon, de com carregar-lo i posar-li la nano SIM i la tarja microSD, i informació sobre exposició SAR), i la garantia, juntament amb una mena de punxó per obrir la safata on s’hi allotgen les dues targes SIM (ja que l’U Plus és un telèfon dual).

El disseny de telèfon m’ha fet pensar en l’iPhone per alguns elements com ara les vores arrodonides i part de la carcassa posterior. En general, l’he trobat elegant, ben acabat, agradable al tacte (la part posterior, metal·litzada, és ben agradable i li dona i un toc de qualitat) i robust, potser en aparença un xic pesant per a la mida, però res que es noti en excés.

A la part frontal hi tenim, a dalt, la càmera i l’auricular per escoltar les trucades (la càmera davantera manca de flash), i sota la pantalla els tres botons físics habituals en tot terminal Android: per anar endarrere, per accedir a la pantalla principal (home), i per veure la llista d’aplicacions obertes.

Sobre aquests botons, un parell d’apreciacions: la primera és que Google recomana que, per disseny, siguin virtuals i no físics. I la segona és que les icones són dos simples punts per a la primera i la tercera, mentre que la del mig (la de home) té per icona el logotip de la casa fabricant, Bq.

Detall dels tres botons davanters

Si passem a la part posterior, a dalt i al mig hi trobem la càmera principal, amb el flash a la dreta, i el lector d’empremtes digitals a sota. A la part inferior hi podem veure l’altaveu multimèdia.

Sobre la marca Bq serigrafiada hi trobem el lector d’empremtes digitals i la càmera principal

A la part dreta del terminal (mirat des de davant) hi tenim el botó d’engegada i els dos botons per pujar i baixar el volum, mentre que a l’esquerra hi trobem la safata de les targes SIM i la microSD.

Aquesta s’ha d’obrir amb el punxó que he indicat abans, i presenta un petit dilema a l’usuari: o bé alllotjar-hi dues targes SIM, o bé una SIM més una microSD.

Algun terminal he vist que inclou capacitat per als tres elements simultàniament, mentre que d’altres utilitzen el mateix format, d’una safata amb tan sols dos elements, a escollir entre les dues configuracions.

A la part superior hi tenim el connector per a auriculars, el micròfon per a cancel·lació de soroll, i el port micro USB, mentre que a la inferior tan sols el micròfon.

El connector per a auriculars i el micro USB a la part superior

Rendiment

El microprocessador de l’Aquaris U Plus és el Snapdragon 430 de Qualcomm, amb vuit nuclis funcionant a 1,4 GHz, al qual l’acompanyen 3 Gigabytes de memòria RAM. Dit així pot semblar una configuració potent, però ens cal pensar que la sèrie 400 de Qualcomm és la més senzilla per a dispositius mòbils, seguida en ordre ascendent per la sèrie 600 i la 800.

De fet, directament ja no hi he pogut instal·lar el FIFA 2016, que és un dels jocs que faig servir per provar el rendiment multimèdia dels telèfons, car no el veiem a la Google Play i, des d’un navegador de sobretaula, ens diu que el terminal no és compatible.

Això no vol dir que no s’hi pugui jugar; hi he jugat al Need for Speed i el rendiment no només no m’ha decebut, sinó que m’ha sorprès gratament. Sincerament, esperava un joc a batzegades amb el que s’acostuma a anomenar “lag” i, en realitat, ha estat molt fluid. Això si, un detall és que les animacions cinemàtiques triguen un xic més d’allò que és normal en carregar-se, malgrat que després es veuen sense talls ni cap mena de retard.

L’operativa habitual es desenvolupa amb desimboltura, i en tot plegat es nota que els 3 GB (quantitat ara pròpia d’un terminal de gamma mitjana-alta, però que no fa tant era patrimoni exclusiu de la gamma premium) fan efecte, compensant les mancances de potència del processador quan treballem amb les apps més habituals.

Si li passem el test AnTuTu, un habitual per a mesurar i comparar el rendiment dels terminals, ens dóna una puntuació de 42.749, quedant en una posició discreta, però prou bona per a ser un gamma mitjana.

És en les tasques més “pesades” en les que es nota el microprocessador entry level, cosa que podem veure reflectida en com renderitza les proves 3D en el test AnTuTu. Li costa, presenta les imatges a batzegades, però és quelcom lògic.

Però és també gràcies a aquest micro d’entrada que la bateria de 3.080 mAh rendeix més. Podem aguantar tot un dia de feina amb un ús normal tenint una despesa de, només un 30-40% de la bateria, pel que podrem arribar a darrera hora a casa sense haver de patir perquè ens quedem sense telèfon. I sense haver d’emprar cap optimitzador de bateria com el Battery Optimizer & Cleaner d’Intel, pel què imagineu-vos si n’instal·lem un…

Només en aplicacions en les quals es porta el rendiment del terminal més cap al límit, com ara els jocs, el consum de bateria es dispara a nivells que són normals en altres terminals.

Així doncs, el meu veredicte en aquest apartat és que el Bq Aquaris U Plus és un terminal molt adequat si busqueu un telèfon que us aguanti tot el dia emprant-lo amb aplicacions força normals en tasques com el manteniment de l’agenda, la interacció amb xarxes socials i la navegació per Internet.

Rendiment multimèdia

Per resumir-vos-ho ràpidament (i tot seguit us ho desenvoluparé), us diré que de pantalla bé, de so (multimèdia) força malament, i de càmera principal molt bé. I ara, anem per parts.

La pantalla, de cinc polzades, presenta una resolució de 720×1280 píxels, amb 294 píxels per polzada (ppp, o ppi per la seva denominació en anglès, que potser veieu en alguns catàlegs). No és que sigui una densitat gaire gran, però val a dir que l’U Plus l’aprofita per donar una qualitat de pantalla prou bona per al tipus de terminal que és.

Naturalment, no tindrem la qualitat de visualització d’un iPhone, un Samsung, LG o Sony de gamma alta, però no oblidem que aquest terminal no busca “atacar” aquest mercat, sinó oferir una configuració equilibrada a un preu assequible.

Pel que fa a la pantalla, ho aconsegueix amb escreix. Podreu veure les fotografies que preneu amb una qualitat prou bona, i els continguts multimèdia no us decebran.

Punt negatiu pel que fa al só multimèdia. No m’estic referint a aquell que se sent per l’auricular quan feu una trucada, sinó al què se sent per l’altaveu que teniu ubicat a la part posterior, i que farà servir el sistema quan veiem vídeos, escoltem música o juguem sense tenir uns auriculars connectats.

Detall on podem apreciar l’altaveu multimèdia

El só se sent distorsionat, un problema que augmenta amb el volum, a més de donar la sensació que s’està emetent des de les profunditats d’una cova. Decididament, aquest telèfon de Bq no és, en absolut, el millor exemplar per amenitzar una vetllada posant música per l’altaveu.

Millora si li connectem uns auriculars? Curiosament, depèn dels auriculars. Amb els dos que faig servir habitualment, he obtingut resultats diferents: mentre que amb els in-ear, el só patia el mateix problema encara que no tan agreujat, amb els “cascos” se sentia prou bona qualitat de so, sense arribar al nivell d’altres terminals que he provat.

Dues coses més a posar de relleu al respecte: la primera és que, quan juguem, és inevitable que situem els dits d’una mà embolcallant l’altaveu, el que farà que l’efecte “cavernós” que comentava abans es vegi multiplicat. I, si el situem cara amunt sobre una superfície quan està reproduint àudio, com que l’altaveu es trobarà a la part de sota, el so quedarà “matat”, i caldrà girar-lo, deixant, per tant, la pantalla amagada.

Al respecte, doncs, haureu de tenir en compte això si sou melòmans, doncs potser aquest no sigui el terminal ideal per a vosaltres.

Si el só no m’ha convençut, la càmera de fotos principal es troba al pol oposat, m’ha robat el cor.

És vàlida per a totes les situacions, oferint unes excel·lents prestacions a plena llum del dia i amb la il·luminació adequada, malgrat que a contrallum haurem de jugar una mica amb els modes per obtenir, això si, un resultat també excel·lent. Us recomano provar tant l’HDR com l’HDR+, fent honor aquest darrer al seu nom, ja que ens ofereix una qualitat per sobre d’allò que és normal.

El sensor és un Samsung 3P3 de 16 Mpx i f/2.0, i l’aplicació de fotografia que ve incorporada en el terminal és un desenvolupament propi de Bq.

Sobre aquesta, només en puc tenir paraules de lloança; els dissenyadors han aconseguit fer-la senzilla a més de potent, de manera que agradarà tant als fotògrafs neòfits que es conformen amb els modes predeterminats, com a aquells amb més coneixements a qui els agrada de remenar els paràmetres abans de capturar les imatges.

A aquests darrers, a mitjà termini, l’app se’ls farà petita, però se’ls en faria qualsevol altra sota les mateixes circumstàncies.

Continuant amb la càmera, si l’emprem en fotografies nocturnes, el resultat és igualment bo, i vull destacar la potència del flash, que il·luminarà perfectament qualsevol escenari.

Per fer-nos una idea de la qualitat del sensor i el treball que ha realitzat Bq en l’apartat de la càmera, dir-vos que he provat el mode esportiu (preparat per fer fotografies de persones o objectes en moviment) disparant a un cotxe que circulava per una carretera, a una velocitat que no sabria establir exactament, però que en cap cas baixava dels 60 per hora com a mínim. El resultat ha estat una nitidesa total i absoluta, com si el vehicle s’hagués aturat per posar per a la instantània.

Si parlem d’interiors, el resultat és també molt bo, però particularment penso que no tan com en exteriors degut a com es veuen els reflexos i com influeix la il·luminació. Al final, el color i brillantor que llueix la imatge no em semblen del tot ajustats a la realitat.

Passant a la càmera davantera per a selfies, amb 5 Mpx ofereix un resultat normal, ni molt bo ni dolent, passant el tall. És una llàstima que, en un terminal que Bq promociona sobretot per la càmera, en aquesta davantera no s’hi hagi inclòs un flash que faciliti la realització de fotografies nocturnes, cosa que ens serà impossible en entorns de poca llum.

Programari

Poc a dir en aquest aspecte, ja que és minimalista. L’U Plus utilitza un stock Android, al qual Bq ha canviat tot just l’app de càmera que he comentat abans (amb molt d’encert, per cert), i la de missatgeria, i n’ha afegit tan sola una: BQ Plus.

Detall de l’arrencada del sistema

Aquesta ens permet contractar una assegurança, sota el mateix nom per a incidents que pugui patir el terminal, com ara que es mulli (no té classificació IP), o se’ns trenqui la pantalla. Cobreix un incident l’any, i té un preu que parteix dels 19,90 euros anuals, però que varia segons el terminal.

Una cosa estranya que m’ha passat és que, a vegades, el terminal m’ha arrencat força ràpidament, mentre que d’altres ha trigat molt en presentar l’escriptori, passant per una pantalla completament negra després de la presentació.

Lector d’empremtes

Punt positiu per a Bq en aquest apartat, ja que és ràpid i efectiu. Pràcticament no m’ha donat errors en llegir la meva empremta, i em permet desbloquejar el mòbil amb gran rapidesa.

Inicialment m’havia preguntat si la seva ubicació no dificultaria els pagaments electrònics, en estar situat on habitualment hi trobem l’àrea de lectura NFC, però és que aquest és un tipus de connexió de la qual l’Aquaris U Plus manca.

I això últim ho trobo una greu mancança a dia d’avui, no només per com n’és d’útil l’NFC per connectar el terminal amb altres dispositius, sinó perquè malgrat que vosaltres no estigueu emprant ara mateix el vostre mòbil per a pagar, de ben segur que ho fareu dins de poc. I, amb aquest, no podreu.