Al número d’abril de la revista en paper ja us vam parlar de Chernobilyte, un survival horror molt interessant desenvolupat per l’estudi polonès The Farm 51. El que no ens esperàvem és que el mateix equip de desenvolupadors llegís l’article! Els va agradar tant que una revista en català parlès del seu videojoc que ens regalaren una clau de la primera versió de prova per a mecenes de la campanya de Kickstarter. Així doncs, us en portem les primeres impressions.
Història
La trama és un tant estranya, amb línies ja conegudes dins del terror psicològic, però que poden tenir el seu suc si hi afegeixen girs imprevistos. Chernobilyte ens posa en la pell d’un científic que va treballar a les antigues instal·lacions d’energia nuclear, el qual es troba allà buscant a la seua dona, desapareguda fa 30 anys. Al contrari que en altres títols de terror, el protagonista no estarà completament sol durant la seua aventura, sinó que ens acompanyaran altres personatges amb els quals podrem interactuar. Situats a la Zona d’exclusió de Txernòbil (un espai que existeix al món real), comptarem amb una base comuna, però cadascú tindrà el seus motius personals per ser allà, fent incursions més enllà de l’espai civil permès.
Què ens trobarem a Chernobylite?
El principal atractiu de Chernobylite és el gran ventall d’opcions, accions i configuracions que hi ha, anant més enllà del que ja podem esperar-nos d’un videojoc de terror. Avise que l’article conté força spoilers dels elements que caracteritzaran el joc).
La versió de prova comença amb un passeig per uns escenaris surrealistes on brilla el compost químic de la Txernobilita i els pensaments del protagonista l’assetgen constantment; cauen trons i neixen fogueres verdes sota un cel també de colors verdosos i rosencs mentre unes estranyes ombres apareixen al nostre pas.
Després d’un xicotet recorregut amb moments de mal rotllo, arribarem a una base des de la que podrem conèixer tot el que ens ofereix el joc. Tot i que de moment només inclou una única missió, és suficient per descobrir la línia de Chernobylite, i presentar-nos tot el que l’estudi ens va prometre. I sembla que ho han complert.
En primer lloc, sembla que no serà una simple aventura lineal típica del survival horror de les quals ja estem acostumats, sinó que hem pogut trobar molts elements que han emergit dins del món dels videojocs durant els últims anys a la vegada que n’agafa d’altres més típics d’altres gèneres, com ara la sensació de món obert.
Els escenaris que podrem visitar són amplis boscos amb un gran espai per explorar, així com antics edificis de la Zona d’exclusió i fins i tot més enllà, cadascun amb les seves particulars troballes o situacions. Zona d’exclusió que, recordem, existeix al món real, ja que l’estudi ha aprofitat la fotogrametria per reconstruir de manera poligonal els enclavaments reals.
A banda de l’única missió disponible, ha estat un plaer descobrir que la base del protagonista i els seus companys serà totalment personalitzable. Al més pur estil de Els Sims, podrem afegir tota mena de mobiliari segons els materials que haguem recollit durant l’aventura: taules, lliteres, televisors, generadors d’energia, refrigeradors, tallers, destil·ladores, precàries infermeries, petits horts, etc. Comptarem amb un mesurador de radiació que al mateix temps ens servirà per localitzar molts recursos pels escenaris: plantes, bolets, ferralla electrònica o productes químics, els quals ens serviran per fabricar diferents medicines, màquines i mobiliari per la nostra base.
També ens trobarem en situacions de decisió que afectaran el transcurs de l’acció. Tant a la base com quan ens creuem amb personatges no agressius podrem seleccionar entre moltes respostes; des d’opcions més egoistes fins a eleccions amb més trellat o d’intentar entendre a qui tenim davant. Potser això siga utilitzat per crear confiança, seguir diferents camins o finals per al joc.
Quan iniciem la missió, un menú desplegable ens mostra quines n’hi ha disponibibles. En aquesta versió de prova haurem de hackejar uns ordenadors russos. També podrem assignar tasques al company del protagonista (probablement podrem reclutar-ne més a la versió final).
Si us apassiona el terror i heu provat el títol indie (abans modd) Total Chaos, notareu de seguida que el funcionament dels menús i la forma de configurar tots els objectes que trobem durant el joc és molt similar.
Com ja hem destacat, al contrari que molts survival horror, Chernobyilite té una mecànica de món obert. A banda de la missió principal, hem explorat un amplíssim escenari, en el qual hem descobert força curiositats i troballes, però també ens hem emportat més d’un ensurt. Pels tràilers que havia vist, pensava que ens toparíem amb estranyes criatures, però a la missió principal, curiosament, no n’ha aparegut cap. Suposo que ens les reserven per més endavant.
De fet, al més pur estil Metal Gear, haurem d’apropar-nos als nostres objectius sense que ser descoberts. Es pot optar per l’enfrontament directe, però gairebé sempre acabes mort a causa del millor equipament dels enemics, ja que només comptarem amb un petit revòlver.
Món obert? Missió a l’estil Metal Gear? Aleshores no hi ha elements de terror? Chernobylite sembla una curiosa barreja que farà el joc atractiu a un ventall de públic més ampli. Sí, hi ha elements de terror, però no són tan protagonistes com a qualsevol altre títol tradicional (com a mínim, a la versió de prova). El psicodèlic i oníric principi contrasta amb la missió principal però, com ja hem dit, és un joc de món obert, mentre que els elements de terror els hem trobat fora la missió principal.
Caminant pels carrers engolits per la natura de la deshabitada zona trobem edificis en runes habitats per estranyes nines que canvien de lloc sense que ens n’adonem, siluetes que treuen el cap al nostre pas o ombres d’antics treballadors a les zones més contaminades. Em pregunto si realment són esperits o fenòmens derivats d’una possible condició mental deteriorada del protagonista. Tot i això, les estranyes criatures que ens ataquen en alguns edificis són realment letals quan ens ataquen…
Finalment, la música és simplement genial. Trobarem nostàlgiques melodies fetes a piano i a guitarra, així com a pistes a base de sintetitzadors als moments de més tensió.
En definitiva, Chernobylite potser no serà un survival horror amb totes les lletres, però tampoc és just dir que no ho és, ja que ho demostra quan cal. A més a més, el món obert que tan bé funciona a altres títols terrorífics com The Sinking City i la gran varietat d’opcions, eleccions i cerca d’objectes que ofereix li atorgaran un gran plus respecte les aventures lineals de terror. Recordem que aquesta versió de prova es troba en exclusiva per a PC, però el joc també arribarà a PlayStation 4 i Xbox One.
