El passat dimarts dia 22 va finalitzar la segona jornada de l’European Blockchain Convention (EBC), un dels congressos de negocis sobre les tecnologies Blockchain més rellevants d’Europa. Aquest any s’ha celebrat per mitjà d’una plataforma digital que ha retransmès en directe les 25 sessions de debat programades. Aquest portal en línia encara romandrà obert fins al dia 24. Tal com ha proposat l’organització, els assistents poden continuar les trobades de treball en xarxa (networking).
Sens dubte han estat dos dies farcits d’exposicions i debats profunds. Des d’una perspectiva àmplia, han permès avaluar la situació actual de l’ecosistema Blockchain i analitzar les oportunitats i limitacions d’aquesta tecnologia. Segons l’organització s’ha reunit més de 100 experts internacionals i 1.500 assistents. La presència catalana també ha estat destacada, amb la participació de 6 empreses catalanes (BlockTac, Enchainté, Freeverse, Mitiga, Quabu i Vottun), el centre tecnològic i2CAT i la intervenció del director general d’Innovació i Economia Digital, Daniel Marco.
En una de les passades edicions de l’EBC, concretament la del gener de 2020 a Barcelona, es va presentar l’informe “El Blockchain a Catalunya” realitzat per la Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓ. Aquest document descriu molt encertadament les tecnologies de registre distribuït (DLT), i defineix el Blockchain com una gran base de dades distribuïda, per tant descentralitzada, sense intermediaris ni autoritats centrals, i encriptada, que garanteix la irrevocabilitat i transparència de les transaccions.
La seva fama es deu, en part, a l’augment de la transparència i la confiança. També per les seves múltiples aplicacions que, evidentment, van molt més enllà de les criptomonedes, com Bitcoin, que ja coneixem. Hi ha qui parla d’una nova revolució. El Massachusetts Institute of Technology (MIT), ja avisava fa uns anys que “el Blockchain significarà per les transaccions el mateix que internet va significar per a la informació”.
De quines temàtiques s’ha parlat?
Durant l’EBC virtual s’han tractat nombroses temàtiques, des d’aplicacions concretes en determinats sectors com el de les finances, el comerç internacional, l’educació, la propietat intel·lectual, els serveis públics o les cadenes de subministrament del sector alimentari i farmacèutic fins a aspectes de regulació o reptes globals. També s’ha conversat envers la identitat digital, els pagaments transfronterers o l’emissió de monedes digitals per part dels bancs centrals, entre altres.
La identitat digital
Un factor imprescindible. Com deia Manuela Sedvartaite, gerent d’Innovació del banc Santander: “no pots utilitzar Blockchain si abans no t’has identificat”. A escala europea, l’actual objectiu és desenvolupar l’anomenada “Identitat Digital Sobirana (SSI)” sustentada en tecnologia Blockchain. Es presenta com la ID que donarà al ciutadà el poder sobre les seves dades. Tot i les discrepàncies pel nom, tots els ponents coincidien en els beneficis de guanyar més control sobre la nostra informació.
En aquest aspecte, la Generalitat de Catalunya és una de les institucions que més s’esforça. A banda de l’IdCat, el departament de Polítiques Digitals està impulsant un nou model d’Identitat digital autosobirana basada en tecnologies de registre distribuït (DLT), l’IdentiCat.
Acreditació i autentificació dels expedients formatius i laborals
Aquí, les solucions Blockchain permetrien al treballador seleccionar determinades dades personals o mèrits acadèmics del seu currículum que voldria presentar, excloent tota aquella informació que no cregui convenient mostrar. Per l’altra banda, l’empresa disposaria dels certificats validats directament per la font de manera més segura i transparent.
Emissió de monedes digitals per part dels bancs centrals
Això podria permetre als clients obrir comptes bancaris directament? “Llavors els BCs competirien amb els bancs comercials?” es preguntava Hachem Hassan, expert jurista financer del Danmarks Nationalbank. Actualment, els Bancs Centrals estan en fase de recerca i encara no tenen resultats concrets. “Els bancs han de pensar si realment necessiten una solució Blockchain, i els clients han de considerar si estan d’acord en lliurar tota la seva informació bancària a les bigtech com Google o Amazon”. Una reflexió de Thomas Moser, membre suplent de la Junta de Govern del Swiss National Bank.
Regulació i lleis
“La tecnologia sempre va per davant, el legislador, per molt que vulgui, es queda sempre endarrere, intentant posar-se al dia”. Ho apuntava Belén Arribas, especialista en transformació digital pel Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). Segons Amandine Doat, directora legal i cap de polítiques públiques a Ledger, “si s’apliqués una regulació massa estricta, les empreses haurien de gastar molts recursos en complir la llei en comptes d’invertir en innovació”.
Ciutats Intel·ligents i mobilitat intel·ligent
Harry Behrens, cap de la Daimler Mobility Blockchain Factory realçava la necessitat d’aconseguir participants en aquest entorn per, posteriorment, poder aprofitar els efectes de plataforma: “intenteu sortir al mercat i vendre el primer telèfon, el segon o el tercer… No tindrà sentit. Per als compradors no serà interessant fins que no hi hagi prou usuaris de telèfon per comunicar-se entre ells. El mateix repte el tenim ara amb el Blockchain”.
Serveis públics
En boca de Pēteris Zilgalvis, cap de la Unitat d’Innovació Digital i Blockchain de la Comissió Europea, “Les tecnologies ens ajudaran a viure millor, a tenir una economia millor, una economia justa que doni drets a les persones”. Lisa Mallner, directora d’Inversions d’IA a Copenhaguen Capacity, assegurava que a Dinamarca fins i tot havien utilitzat tecnologies blockchain per registrar promeses polítiques durant els discursos.
Sector privat
En el cas de la indústria alimentària s’estan estudiant les aplicacions referents al seguiment i la localització dels productes. Alberto Cozer, director global de plataformes TI a Nestlé, va afegir que actualment “veiem com el valor es descentralitza. La descentralització significa més col·laboració i això significa més valor per a tothom”.
En el camp de la medicina, també es va fer referència als assajos clínics i a l’oportunitat d’obtenir informació en temps real. Disa Lee Choun, cap d’innovació de GCSO a UCB – Pharma Ledger, va comentar que “estem en la fase inicial de transferir dades d’una organització a una altra. El Blockchain pot ser una resposta al repte”.
Com veiem, el Blockchain és, per a molts, una eina que pot revolucionar la nostra manera de viure i tergiversar completament el paradigma actual. Per això, esperem poder gaudir d’una quarta i cinquena edició de l’EBC aquest any vinent i, si tot millora, es podrà tornar a celebrar a Barcelona i Copenhaguen, terra natal de les passades edicions.
