Els grans reconeguts, clàssics i obres que van marcar generacions tornen una altra vegada amb més força que mai gràcies a l’espai retro amb què compta la fira. La Retrobarcelona hi era present i nosaltres, atrets a la zona com si d’un imant gegantí es tractés, no vam poder resistir fer algunes extenses i divertides visites.

Així doncs passarem a resumir què ens ha semblat, quin tipus d’espais i els videojocs que hi havia.

Espai!

Gràcies a l’estructura de la Fira Gran Via, la distribució dels estands ha pogut ser ampliada. Això comporta menys cops de colze, empentes, possible visualització dels jocs o productes que busquem i possibilitat de respirar d’una manera òptima.

Aquest fet ha estat clau per fer d’aquesta experiència una visita inigualable. No només hi havia aquest espai extra a les parades, també en els estands on hi havia consoles, conferències, arcades o pinballs.

El Nirvana retro hi era present

Dins de l’espai vam veure de tot: des d’ordinadors personals dels ’80, màquines arcade, màquines de ball, tot tipus de consoles, arcades de conducció amb el volant, el seient i so ambient (hi havia un de F-Zero) i nostàlgia per tot arreu.

La gent s’aplegava al voltant de les màquines, competien amb un somriure als llavis i buscaven, entre partida i partida, algun joc que poguessin comprar si estava disponible a alguna de les botigues.

Per altra banda, tambévam ser testimonis de xerrades, visites al mini-museu on hi havia un munt de sistemes interessants o algunes impressionants competicions esporàdiques. Aquestes, a vegades, tenien lloc a una gran pantalla on normalment la gent, més que competir, jugava cooperativament amb algú per passar-se algun nivell difícil.

Hi ha lloc per a tothom

Entrar a una fira com la Barcelona Games World és traspassar una barrera i endinsar-nos en un món on tothom es mou pel mateix i la gent comparteix els teus gustos, una sensació increïble.

Vam veure tot tipus de persones jugant: nens, adolescents, adults i un increment de personal femení que, tot i que ha augmentat durant els últims anys, és innegable que és una minoria.

L’esperit juganer i la infantesa de milers de persones era el que podríem respirar i sentir a la zona, tothom intentant batre les seves marques personals, superar algun intens nivell o competir amb la intenció de guanyar.

En conclusió, aquesta nova edició de la Retrobarcelona ens ha agradat molt, hi va haver de tot i qualsevol tipus de públic podia passar-ho en gran. Esperem que l’any que ve hi tornin a ser i ho facin igual de bé!