Square Enix és sense lloc a dubtes una de les grans desenvolupadores i distribuïdores dintre de l’escena dels videojocs, a vegades ens sorprenen amb títols d’una qualitat magnifica com Dragon Quest XI, altres publicant jocs d’una tercera desenvolupadora com és Sillicon Studio amb els seus Bravely i a vegades desenvolupen fails com ara The Quiet Man.
Però avui parlarem de Left Alive, un títol que, a priori, tenia tots els números per triomfar, però malauradament s’ha estancat en una bassa d’oli.
El joc comptava amb els veterans Toshifumi Nabeshima (Director de la saga Armored Core), Yoji Shinkawa (Dissenyador dels personatges de la sèrie Metal Gear Solid) i Takayuki Yanase (Dissenyador de mechas a Ghost in the Shell: Arise, Mobile Suit Gundam 00 i Xenoblade Chronicles X). Un trio d’asos que hauria de fer de Left Alive una obra magna.
Left Alive és un spinoff de la saga Front Mission, però en comptes de tenir davant nostre un títol d’estratègia, tenim un shooter, on la infiltració serà la bassa més important, és a dir, un shooter atípic on haurem d’inventar les mil-i-una per sortir d’unes situacions quasi impossibles.
L’història de Left Alive ens situa durant la invasió a Nova Slava l’any 2127 on haurem de controlar als tres protagonistes i sobreviure al mal de la guerra.
El problema resideix en el seu gameplay complex. Constantment després d’iniciar el joc comptarem amb desenes de tutorials on només aprendre els controls es convertirà en tota una aventura. A més a més com he esmentat tot i que ens dóna mà a poder jugar com un shooter, aquest està molt lluny d’aquest estil i haurem d’amagar-nos per poder sobreviure. Sovint el joc cau en l’assaig-i-error, això ens farà rumiar més d’una vegada quin camí i de quina manera optem per fer les coses. Prendre segons quines decisions dràstiques afectarà amb greus conseqüències així que ens haurem de pensar dues vegades el que fer i no fer.
Tot i que artísticament tot està molt treballat (Els menús, la GUI, el disseny de personatges, etc.), veiem dues franges laterals i dos més de verticals, que no sabem si és per donar-li un caire artístic i/o dramatisme o simplement perquè no van saber fer millor. El popping constant de les textures, els seus gràfics una mica antiquats, i els seus efectes lumínics pobres, ens fan pensar que aquest projecte podria haver tingut uns resultats excepcionals però que es va quedar a mig camí.
Left Alive té les seves coses bones i les seves coses dolentes però, si cerqueu un joc d‘infiltració amb complements estratègics, és una bona opció. En canvi, si us espereu un shooter espectacular no us el recomanem, perquè aquest no serà el vostre títol.
