L’estand de PlayStation a la fira del Barcelona Games World és gegantí i ofereix un munt de possibilitats per a tot tipus de jugadors. Des dels seguidors del rol, fins als dels shooters fins a arribar, finalment, als dels esports. Hi ha espai per a fans del bàsquet, del futbol i també de la lluita lliure d’espectacle.
En aquest context, l’únic esport que ofereix la presència de més d’un títol és el futbol, amb les dos grans rivals que lluiten cada any per superar-se mútuament i a ells mateixos: Pro Evolution Soccer 2018 i FIFA 18. Repassem una mica tots dos títols i la seva repercussió a la fira i en general.
Marcar gol pot ser molt complicat o extremadament fàcil
Pel que fa al FIFA 18, la millora i els canvis a nivell de joc es noten lleugerament. No es tracta d’una franquícia que vagi presentant variacions radicals, fins ara la fórmula que ha estat emprant ha estat efectiva. Si més no, és suficient per passar per davant del PES any rere any. Com és usual en el FIFA, la defensa és molt defectuosa i resulta molt fàcil marcar. Això és suficient per fer un joc d’espectacle on el marcador pugui ser elevat de manera recurrent. Enguany, el Pro Evolution Soccer ha fet un canvi gran i ha arribat a guanyar el premi a millor joc d’esports a la Gamescom. Marcar gol en el títol de Konami no és fàcil, però la versemblança és molt superior.
Per contra, en casos com ara els penals, la complexitat de FIFA és peculiar i difícil, però amb el PES és molt més fàcil fer un bon xut. En aquest sentit, doncs, el Pro Evolution Soccer 2018 és superior.
Les llicències i la fidelitat amb la realitat
El gran avantatge que presenta el títol d’Electronic Arts segueix sent el de cada any: les llicències. Equips grans encara duen un nom estrany en el PES per la falta de llicències, així com alguns jugadors. Sovint, per solucionar aquestes mancances, cal descarregar-se els planters correctes. Konami encara no ha aconseguit arribar a una solució en aquest aspecte, fet que els endarrereix notablement.
D’altra banda, molts usuaris encara es queixen dels comentaris del Pro, que no són prou bons. En canvi, el FIFA segueix tenint els clàssics Paco González i Manolo Lama, gairebé amb els mateixos comentaris de fa anys que segueixen donant bon resultat. Com comentàvem, cap mena de canvi ni aquí, amb el FIFA.
Això sí, quant a la imitació de la realitat, és l’empresa japonesa la que s’enduu el mèrit. Els rostres dels jugadors, així com els cossos i fins i tot els seus tatuatges, estan copiats amb una qualitat que és molt destacable. La del FIFA segueix sent bona, però en aquest aspecte els desenvolupadors del Pro han fet una gran feina que suma molta versemblança en el seu joc de futbol. No cal oblidar que els jocs d’esports no són només per divertir: també tenen la seva part important de simulació.
La guerra per aconseguir més usuaris
Aquest cap de setmana hem assistit al Barcelona Games World, l’esdeveniment de videojocs més important del país. A l’estand de PlayStation hi havia espai per a tots dos jocs. Ara bé, la zona de FIFA estava molt millor preparada, fins i tot amb gespa de camp de futbol i moltes més pantalles. La zona del PES era austera i es camuflava entre d’altres títols, eclipsat pel Dissidia Final Fantasy NT per a PS4 que tenia just a l’altre cantó. Potser per això o potser perquè fer canviar als jugadors de franquícia és molt complicat, la cua i la quantitat d’usuaris que jugaven al FIFA 18 era molt major que la d’aquells que ho feien al Pro Evolution Soccer 2018. Si Konami vol atraure als jugadors de futbol virtual, caldrà que recorri un camí molt més llarg i rigorós.
Tots dos jocs són indiscutiblement bons: aconsegueix el deixeble sobrepassar el mestre?
El primer videojoc de FIFA va ser llançat l’any 1994, mentre que el del Pro Evolution Soccer va aparèixer el 2001. Des de llavors, el PES mai ha estat per davant. Si bé sí que és cert que en algun moment van estar a nivell similar, el FIFA mai ha viscut un moment en què es trobés per sota del videojoc japonès, tant a nivell qualitatiu com a nivell de popularitat.
Actualment i després d’una sèrie de males entregues i vendes, el PES torna a pujar el nivell, gràcies a molt d’esforç. Fins i tot, és possible que hagi sobrepujat lleument el nivell del títol americà. La mobilitat dels jugadors del Pro és més fidel a la realitat, encara que és possible que fins i tot arribi a una certa exageració dels errors humans, que sovint succeeixen amb aleatorietat. Quant al FIFA, encara hi ha errades que es produïen en títols de fa 4 anys i que podrien haver solucionat, sobretot respecte al moviment dels jugadors i els errors defensius, com hem esmentat abans. Esperem que reaccionin i presentin alguna cosa sorprenent en algun dels propers anys.
Per tant, per concloure, cal remarcar que el nivell és similar en tots dos, potser amb el PES una mica per damunt. Ara bé, si tot segueix així, el FIFA podria convertir-se en la llebre de la faula de la tortuga i la llebre. Tant de bo que el mercat torni a ser competitiu i tots dos títols intentin guanyar el lideratge amb grans millores en els seus respectius jocs. Per ara, els jugadors són els que manen, de manera que caldrà veure els resultats de les vendes d’aquesta temporada que tot just comença.
